divendres, 25 de març del 2011

Tu també podries ser un cíborg!

No, no és un eslògan de ciència-ficció. Estic parlant del món real i de l'actualitat. I, en ple 2011, és possible que tu, apreciat lector, siguis un cíborg. O els teus germans. O els teus pares. O, més probablement, els teus avis.

No m'he tornat boig (com a mínim, no més de l'habitual), ni m'he fet de cap secta futurista estranya que es dediqui a sortir al carrer vaticinant la fi del món i brandant pancartes on es pugui llegir Estan entre nosaltres!! Però sí: estan entre nosaltres.

"Cyborg" és l'acrònim de cybernetic organism. Tots n'hem vist a la ciència-ficció, però la utilització del mot és de vegades confusa, barrejant-se amb conceptes com robot i androide.

Qui més qui menys, tots entenem la paraula robot. És una derivació de la paraula txeca robotnik, que originàriament volia dir servent o esclau, i que utilitzem per designar totes aquelles màquines dotades d'una certa autonomia que fan la feina per nosaltres. En ciència-ficció, a més, els robots gaudeixen d'Intel·ligència Artificial.

Androide és potser una de les paraules més maltractades de la ciència-ficció (en dura competició amb cíborg). No cal tenir un doctorat en grec antic per veure que es tracta d'un nom compost per l'arrel andros ("home") i el sufix -oide ("semblant a"). Així doncs, tot i que determinats autors semblin oblidar-ho, un androide és un robot específicament dissenyat per semblar un ésser humà: tots els androides són robots, però no tots els robots són androides. Exemples d'androide serien els replicants de Blade Runner, Bishop, Terminator o el T-1000. Exemples de robot no-androide serien R2-D2, C-3PO, Wall-E, Bender o Marvin, l'Androide Paranoide (qui, malgrat el seu sobrenom, ni era androide ni paranoide, sino tan sols un robot depressiu).

Per contra, les darreres tres lletres de cib-org provenen d'organisme. És a dir, no estem parlant d'una màquina o un robot, sino d'un ésser viu (per molts robots que hi hagi a la ciència-ficció proclamant-se cíborgs, no us els cregueu: si no són orgs no poden ser cib-orgs). Ara bé, les tres primeres lletres venen de cibernètic. Què significa cibernètic?

La cibernètica és una disciplina genèrica i amplia que s'ocupa dels sistemes que es retroalimenten i/o s'autoregulen. Que què?? Ara m'explico.

Regulador de boles. Imatge extreta de www.wikipedia.org

Això de la fotografia és un regulador de boles. És un dels símbols de l'era del vapor i l'emblema dels Enginyers Industrials, i també un dels precursors de la cibernètica. Es tracta d'un enginyós aparellet que té la gran virtud d'autoregular-se: un dels primers servomecanismes de la història.

El seu funcionament és prou simple: el vapor de dintre la caldera fa girar l'eix central. Per força centrífuga, les boles tendeixen a aixecar-se i allunyar-se de l'eix, arribant més amunt i més lluny com més ràpida és la rotació. En alçar-se, les boles accionen una palanca, que obre la vàlvula de seguretat de la caldera, deixant sortir més vapor i disminuint la pressió de la caldera. Amb el vapor a menys pressió, les boles giren més lentament, amb el què tornen a tancar la vàlvula de seguretat i així la pressió de la caldera es manté prou alta com per a què la màquina funcioni. Si tornés a pujar massa, les boles tornarien a girar a més velocitat i obririen de nou la vàlvula: tot el conjunt caldera-regulador és un gran sistema que es retroalimenta i s'autoregula, mantenint la pressió entre uns límits determinats. I, per un mecanisme tan senzill, el segle XIX va poder funcionar amb màquines de vapor que no esclataven ni s'aturaven per pressions excessives o massa baixes. I gràcies a això va ser possible la Revolució Industrial, i el món tal i com el coneixem.

Una màquina de vapor amb un regulador de boles. Alguns frikis potser la reconeixereu del video de Hazte industrial. En efecte, la màquina pertany a la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Madrid. Imatge extreta de www.wikipedia.org

Però el regulador de boles és només un dels casos més senzills de sistemes autoregulats. En un sentit ampli, qualsevol cosa que s'adapti a les condicions del medi és camp d'estudi de la cibernètica: sistemes cibernètics complexos podríen ser la biosfera, un ésser viu, una empresa, un grup social, una nació... I també, per què no, un dispositiu mecànic capaç de rebre informació, analitzar-la i generar-hi una resposta. Per exemple, un robot.

I aquest és l'ús més comú de cibernètica, però no l'únic. I és aquí quan ens hem de restringir a aquesta definició (perquè, si no, com hem vist, tots els organismes ho serien, de cibernètics, en un sentit ampli de la paraula). En ciència-ficció, només ens fixem en la part de la cibernètica que s'encarrega d'això últim: dispositius mecànics o artificials.

Què és, llavors, un cíborg? Un cíborg és un ésser parcialment orgànic i parcialment mecànic o artificial: un sistema format per un ésser viu i una sèrie de parts artificials capaç de funcionar i autoregular-se. Els exemples més coneguts de cíborgs són Robocop i Darth Vader, tot i que n'hi ha molts altres de potser no tan radicals, com Luke Skywalker i la seva mà artificial a El retorn del Jedi, Edward Elric o el Doctor Octopus

Si estàs pensant que no ser un tros de metall que camina com Robocop ni tenir aquella respiració entretallada tan carismàtica de Darth Vader t'allibera de ser un cíborg, em sap greu, però vas errat. Com deia, els cíborgs estan entre nosaltres, per tot arreu. Fins i tot tu mateix en podries ser un. I no ho has sabut fins ara.

Imatge per crear una pausa dramàtica. Ha estat extreta de www.wikipedia.org. Només per allargar la pausa dramàtica, sabeu per què trec gairebé totes les imatges de Wikipedia? Perquè d'aquesta manera segur que no tenen copyright.

Saps què és l'objecte de la foto? És una petita meravella que salva milers de vides a tot el món: un avui quotidià marcapassos. És un dispositiu artificial que s'introdueix en un cos humà que és incapaç, per sí sol, de mantenir el ritme dels seus batecs. Tots dos junts, pacient i marcapassos, formen un sistema que s'autoregula. Si m'has seguit fins aquí, no cal que et digui que aquesta és precisament la definició de cíborg.

I no cal portar un marcapassos per a ser un cíborg. El dispositiu artificial que s'implanta en l'ésser humà pot ser tan senzill o tan complex com es vulgui: des d'una vàlvula cardíaca fins a una dent artificial passant per una pròtesi de cadera o de genoll, o bé una placa metàl·lica amb claus per subjectar ossos. Qualsevol persona que veu la seva qualitat de vida millorada gràcies a la implantació de quelcom d'artificial en el seu cos és, efectivament, un cíborg.

Decebut? Bé, potser sí, però hauríem de recordar que aquesta branca en particular de la cibernètica, l'enginyeria biomèdica, està encara desenvolupant-se. Tot just era 1958 (fa poc més de 50 anys) quan s'implantava el primer marcapassos i els resultats que poc a poc sorgeixen de la recerca són espectaculars i esperançadors: cors artificials, exoesquelets que permeten que els paraplègics tornin a caminar, ulls artificials que podríen recuperar la visió perduda... Recentment, Kevin Warwick, professor de cibernètica de l'Universitat de Reading, al Regne Unit, fins i tot va arribar a implantar-se un microxip al braç que li va permetre de moure a distància una mà robòtica amb la què no només podia agafar i manipular objectes, sino que també transmetia als seus nervis una primitiva sensació de "tacte". Luke Skywalker i la seva mà biònica potser no estan tan lluny, després de tot.

Qui sap com avançarà el camp? Potser d'aquí a uns anys haurem perfeccionat prou la tècnica de fabricació d'òrgans artificials que ja no seran necessaris els transplantaments. Potser podrem fer-nos "a mida" un cor, un fetge o un pulmó que no crein rebuig del sistema immunitari. Potser els cecs hi tornaran a veure, els sords hi tornaran a sentir i els mutilats tornaran a tenir cames i braços que els respondran com si fossin els seus. Tot això sí és ciència-ficció, però fa 50 anys no ho semblava el marcapassos? Què no podrem aconseguir en 50 anys més?

L'era dels cíborgs ja ha començat.

1 comentari:

Merin ha dit...

Que buena la entrada, pero por dios que hartón de reír con la imagen para la pausa dramática.

Que grande!!!!!xD