dimarts, 15 de novembre del 2011

Que no ens prenguin... la neutralitat!

No, no parlo de la neutralitat d'Andorra o de Suïssa; parlo de la neutralitat de la Xarxa. I ens afecta. A tu, a mi, a tots. Si no et preocupa, si t'és igual, corres el risc que et passi el mateix que als pacifistes habitants del Planeta Neutral de Futurama, que "en nom de tot allò bo i honorable" (sic), van ser atrets amb una falsa promesa de pau i aniquil·lats.

Què és la neutralitat de la Xarxa? Podria explicar-ho, però aquest video ho farà millor que jo:




Repassem els actors implicats:

- L'usuari: tu, des del moment en què estàs llegint aquest text. 

- ISP (Internet Service Provider, o proveïdor): és l'empresa que t'ofereix una connexió (connexió física, com l'anomena el video) a internet, per mitjà de la línia telefònica i un router o gràcies a la tecnologia 3G en el cas dels mòbils. En el cas d'Espanya, aquestes empreses poden ser Movistar, Ono, Orange, Vodafone...

- Els creadors de continguts, llocs web, etc. Tot el que visites a Internet. En aquest cas, Hinterlands. Altres exemples poden ser Youtube, Facebook... o el propi Google.

Els usuaris només podem accedir a Internet si comptem amb un terminal vàlid i una línia de dades, obligatòriament proveïda per un ISP. La conseqüència d'aquest fet és que tots els usuaris depenem de l'ISP per al nostre accés a la Xarxa. Això no sorprén ningú: també depenem de la companyia de la llum per a tenir electricitat a casa, i de la de l'aigua per a què quan obrim l'aixeta en surti alguna cosa.

Però hi ha un aspecte inherent a les xarxes de dades que les altres no tenen: l'elecció de l'usuari. Quan obrim l'aixeta, no podem decidir si volem aigua provinent del Ter o del Llobregat, de la mateixa manera que no podem triar si els kWh que consumim a casa provenen de fonts renovables o de la crema indiscriminada de plantes prehistòriques.

Però a Internet sí. A Internet sóc jo, és l'usuari, qui escull lliurement quins continguts vol veure o no (bé... en realitat, més o menys). El problema arriba quan aquesta decisió deixa de ser lliure per veure's condicionada, sigui per motius polítics, de censura, o bé econòmics, afavorint un o altre lloc a costa de degradar la connexió als llocs competidors. Llavors la Xarxa es converteix en una il·lusió, en una mentida ordida al nostre voltant, com en aquella novel·la de George Orwell en què s'han eliminat certes paraules de la llengua per a què no puguin ser expressades o, ni tan sols, pensades.

Per cert, si pensaves que això de la censura a internet era cosa de països com Xina o Iran, tinc males notícies: amparant-se en la protecció dels drets d'autor, els EUA pretenen aprovar la llei SOPA (no farem bromes amb el nom, que la qüestió és seriosa), que els permetria bloquejar l'accés a determinades pàgines d'Internet, de la mateixa manera que la Xina bloqueja Facebook o certs serveis de Google (o gairebé qualsevol cosa que vingui de l'exterior, de fet). Un gran nombre d'empreses tecnològiques, entre les que es compten els mateixos Facebook i Google, així com Twitter, LinkedIn, eBay o Zynga, a més de l'organització Creative Commons, ja s'hi han manifestat en contra.

Afortunadament, no tot està perdut. Les bones notícies arriben, en aquest cas, d'Europa, que sembla que sí que té interès en preservar una certa neutralitat a la Xarxa. Però no respirem tranquils. De tots nosaltres depèn que Internet segueixi sent Internet, en lloc de convertir-se...

...En això: