dimarts, 22 de març de 2011

Europa i Japó: energia nuclear, corrupció, electoralisme, sensacionalisme i humanitat

És molt el què s'ha dit, i s'està dient encara, sobre el terratrèmol, el tsunami i la posterior crisi nuclear del Japó; molt i, si se'm permet, molt sesgat. Personalment, no he llegit en cap titular que tres de les quatre centrals amb problemes es van poder aturar en fred sense majors conseqüències durant els primers dies de l'incident. És normal que tothom estigui pendent de la què encara porta cua, Fukushima Daiichi, però em vaig haver d'imaginar que les centrals de Tokai, Onagawa i Fukushima Daini havien deixat de donar problemes senzillament perquè no se les mencionava enlloc, no perquè ningú me n'informés.

Moltes les veus s'han alçat aquests dies sobre el tema, expressant les seves reaccions, que es resumeixen perfectament en aquesta vinyeta apareguda a www.directe.cat:



Mentre els mitjans de comunicació europeus recordaven Txernòbil i parlaven de la possibilitat de fusió del nucli, de descontrol i apocalipsi, a Japó la gent treballava per resoldre el problema. Amb bella resignació, els japonesos s'han limitat a acceptar la situació, cooperar i esforçar-se per sortir d'ella, sense escarafalls, sense escàndols. I és quelcom que se li ha d'admirar al poble japonès, innegablement.

No vull donar a entendre, tampoc, que els japonesos estan fets d'una pasta especial, que són millors que nosaltres. I ara. Però em costa d'imaginar, si alguna cosa semblant passés per aquí, que realment ens dediquéssim a actuar en benefici de les víctimes, en lloc de tirar-nos demagògicament els plats pel cap, d'assenyalar els demés com a culpables al temps que intentem no esquitxar-nos-en nosaltres, pensant sempre en les properes eleccions. Algú recorda les jornades posteriors a l'11-M? Els dos grans partits de l'estat no van fer altra cosa que intentar arrabassar-se vots enmig de la desgràcia. 

Insisteixo, no és que els japonesos ho facin tot bé. Una de les falàcies antinuclears que més he sentit aquests dies, amb algunes variacions segons la versió, diria alguna cosa així com: "si ni els japonesos, de la manera que són, no poden controlar l'energia nuclear, com ho hem de fer nosaltres?". Doncs em sap greu, senyors, però els japonesos tampoc no són tan diferents de nosaltres. En realitat, la pròpia empresa TEPCO (ves quina casualitat!), propietària de Fukushima Daiichi i Fukushima Daini, va protagonitzar un parell d'escàndols al llarg de la primera dècada d'aquest segle en relació amb la seguretat de les seves plantes nuclears.

Com es diu en castellà, en todas partes cuecen habas. I és que, d'un cantó o de l'altre, tots acabem sent humans. Humans amb diferents cultures, això sí: mentre aquí estem tan acostumats a l'electoralisme i als casos de corrupció que ja no ens venen de nou, a Japó recentment va dimitir el Ministre d'Exterior en saber-se que havia acceptat un donatiu de poc més de 400 euros (!). Mentre allà afronten els fets amb serietat i responsabilitat, aquí vivim en el país de les excuses, de l'electoralisme i d'espolsar-se la culpa de sobre. Aquesta és la veritable diferència.

Gairebé enterrats entre l'allau d'informació sobre explosions i nivells de radiació hi ha els anomenats herois de Fukushima. Se n'ha parlat comparativament poc, tenint en compte que són gent que està arriscant la seva salut i les seves vides per tal d'evitar una crisi que podria deixar inhabitable una part important del territori japonès. La seva professionalitat, el seu coratge, la seva ètica i els seus valors humans són quelcom més que admirable, i que hauríem d'agrair tots, perquè tots vivim en aquesta Terra. No són ni kamikazes ni samurais, com se'ls ha anomenat de manera sensacionalista: només una sèrie de professionals conscients del seu paper, la seva responsabilitat i la seva importància en aquests moments decisius. Són autèntics herois, com els que van sorgir en el seu moment a Txernòbil (article que us recomano especialment, i que gairebé es pot qualificar d'epopeia), o com els que sorgirien en qualsevol altre lloc del món. Perquè, igual que per a les coses dolentes, per a les bones també som tots humans. I, encara que a tot arreu hi hagi corrupció, interessos i escàndols, també a tot arreu hi ha gent disposada a arriscar-se pels demés si la situació ho requereix. Com a mínim, els debem les gràcies.

Per últim, m'agradaria deixar-vos amb aquest video que he descobert gràcies al Facebook. Va ser fet per explicar als nens del Japó la situació per la què estava passant el seu país i és una mostra excel·lent de la cultura japonesa. No patiu, està subtitolat al castellà.

1 comentari:

Eithel ha dit...

Dues notícies molt diferents m'han cridat avui l'atenció sobre Japó.

La primera m'entristeix profundament: 17 treballadors de Fukushima han estat exposats a radiació per sobre del límit "segur", dos dels quals han hagut de ser hospitalitzats. Vagi una vegada més tot el meu respecte per aquests valents. No els agrairem mai prou el seu sacrifici.

La segona és un crit a l'esperança, un missatge al món que diu que la reconstrucció és més que una esperança: una carretera que va ser literalment partida per la meitat pel terratrèmol ha estat reparada en només 6 dies. がんばって、日本!