tag:blogger.com,1999:blog-66862046446488078142024-02-20T08:00:05.901+01:00HinterlandsEnginyeria Civil, Ciència, Tecnologia, Arquitectura i Medi Ambient a l'abast de tots els públicsAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-32910190431527545382012-05-05T21:04:00.001+02:002013-04-30T13:55:02.757+02:00Hinterlands es muda!Hinterlands es muda per oferir-vos un millor servei.<br />
<br />
Tots els que em vulgueu seguir trobareu el nou Hinterlands, versió 2.0, a <a href="http://hinterlands20.com/">http://hinterlands20.com/</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-36227598901740468052012-03-08T20:21:00.001+01:002012-03-09T09:15:18.910+01:00Cacera de mites I-bis: La piscina de lava<div style="text-align: justify;">Probablement recordeu <a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/02/cacera-de-mites-i-les-arenes-movedisses.html">la primera entrega de la cacera de mites de Hinterlands</a>, on desmuntàvem la clàssica escena de pel·lícula en què una persona s'ofega sepultada en arenes movedisses. Com vam veure aleshores, és impossible que un cos humà s'enfonsi completament en aquest tipus de fluid, per un principi tan senzill com l'Empenta d'Arquímedes: com que la densitat de les arenes movedisses és superior a la del cos humà, l'empenta que experimentarem cap amunt s'equilibra amb la força que ens estira cap abaix (l'atracció gravitatòria de la Terra, que es tradueix en el nostre pes) per a un determinat volum submergit. En el nostre cas, aquest volum correspon aproximadament al maluc o al pit, de manera que mai no ens enfonsarem més que això.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Amb això no vull dir que les arenes movedisses no siguin perilloses. Sí que ho són. Però el seu perill ve més aviat de la dificultat de moure-s'hi un cop dins. Unes arenes movedisses et poden deixar atrapat fins que moris de set, gana o una insolació (o, en regions costaneres, fins que pugi la marea), però mai no <a href="http://www.youtube.com/watch?v=cboFxB18t-g">t'hi enfonsaràs en pocs segons mentre sona una música dramàtica de fons</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Continuant amb l'esperit de la nostra <a href="http://mqlahoz.blogspot.com/search/label/mites">cacera de mites</a>, avui presentem aquesta mena de seqüel·la bloguera, en què ens dedicarem a una altra de les escenes clàssiques que la filmografia ha inscrit en les nostres retines; una que té força paral·lelismes amb l'anterior: l'enfonsament en lava.</div><br>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2012/03/cacera-de-mites-i-bis-la-piscina-de.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com1Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-76089838487969859292012-02-04T14:49:00.000+01:002012-03-20T17:22:01.791+01:0010 maneres de mentir fent servir les Matemàtiques: 3. L'Estadística<div style="text-align: justify;">
Deia un professor de l'ETSECCPB que a la vida hi ha veritats, mentides i estadístiques. I és que les estadístiques no són altra cosa que una acumulació de dades. La utilitat o inutilitat d'una estadística (i també el seu grau de proximitat amb la realitat) depèn completament de com es recullen, analitzen i tracten aquestes dades. Al llarg de tot aquest procés es poden produir errors, o bé manipul·lacions intencionades, que redueixin el resultat precisament a això: a un conjunt de dades sense gaire sentit, o bé amb un sentit induït artificialment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br>
Se li atribueix a Winston Churchill (com <a href="http://en.wikiquote.org/wiki/Winston_Churchill">tantes altres frases</a> que potser va dir, o potser no) allò de <i>no crec en cap estadística que no hagi manipul·lat jo mateix</i>. I és que massa sovint les utilitzem tan malament com sabem, sense cap mena de rigor ni respecte per la metodologia d'una ciència molt maltractada i molt mal compresa.<br>
<br>
Per començar potser hauríem de definir què és l'Estadística. Per a la majoria de la gent, les estadístiques són el mateix que les enquestes, xifres que apareixen als diaris i a la televisió, i que normalment s'expressen en termes de <a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/10/10-maneres-de-mentir-fent-servir-les.html">tants per cent</a>, cosa que encara les fa més equívoques.<br>
<br>
Però què és, en realitat, l'Estadística?<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2012/02/10-maneres-de-mentir-fent-servir-les.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-72686117038276233462011-12-12T18:34:00.000+01:002012-01-23T19:10:49.595+01:00Cacera de mites II: La línia recta és el camí més curt entre dos punts<div style="text-align: justify;">
Probablement estiguis pensant que he perdut el seny.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Com ha de ser discutible que la línia recta és el camí més curt? És matemàtic, és elemental. Ho vam aprendre tots a Primària. És una d'aquelles veritats absolutes encapsulades en una frase formulaica que la gent repeteix com si fos un mantra o les ensenyances d'una religió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs, amics meus, els camins de la Geometria són inescrutables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/12/cacera-de-mites-ii-la-linia-recta-es-el.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-47263961780445841452011-12-07T22:02:00.000+01:002011-12-08T10:14:56.744+01:0010 maneres de mentir fent servir les Matemàtiques: 2. L'ordre de les operacions<div style="text-align: justify;">
Avui començarem amb un exemple pràctic, que em va arribar fa no gaire a través del Facebook (Hinterlands, com sempre, utilitzant fonts del més alt nivell acadèmic).<b> </b>Observem la pregunta i les respostes possibles:<b><br>
</b></div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRbkdPn_FKxIyIKWUEMtyVWlVvn23vHf4asR-_4iKadGb9WwHR46xTVEZ97NFEr2-emicR4UKe9iJUq3drCc38SZwXYvMUrnBB1chvvh-oEEp_xcFcQ0SFcMgY9ZvD3HR7nCNZMfpHr40/s1600/Capture+d%25E2%2580%2599e%25CC%2581cran+2011-10-14+a%25CC%2580+01.51.24.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRbkdPn_FKxIyIKWUEMtyVWlVvn23vHf4asR-_4iKadGb9WwHR46xTVEZ97NFEr2-emicR4UKe9iJUq3drCc38SZwXYvMUrnBB1chvvh-oEEp_xcFcQ0SFcMgY9ZvD3HR7nCNZMfpHr40/s1600/Capture+d%25E2%2580%2599e%25CC%2581cran+2011-10-14+a%25CC%2580+01.51.24.png"></a></div>
<br>
<div style="text-align: justify;">
Què me'n dieu? Us atreviu a aventurar una resposta abans de continuar llegint?<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/11/10-maneres-de-mentir-fent-servir-les.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-54872477272807098472011-11-15T20:16:00.000+01:002012-01-23T19:14:23.159+01:00Que no ens prenguin... la neutralitat!<div style="text-align: justify;">
No, no parlo de la neutralitat d'Andorra o de Suïssa; parlo de <b>la neutralitat de la Xarxa</b>. I ens afecta. A tu, a mi, a tots. Si no et preocupa, si t'és igual, corres el risc que et passi el mateix que <a href="http://www.youtube.com/watch?v=fpaQpyU_QiM">als pacifistes habitants del Planeta Neutral</a> de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Futurama">Futurama</a>, que "en nom de tot allò bo i honorable" (sic), van ser atrets amb una falsa promesa de pau i <a href="http://www.youtube.com/watch?v=5DbAs203r3Y">aniquil·lats</a>.<br>
<br>
Què és la neutralitat de la Xarxa? Podria explicar-ho, però aquest video ho farà millor que jo:<br>
<br>
<br>
<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/FiaZ6eeBHdE" width="420"></iframe></center><br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/02/blog-post.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.045789 -1.869478 47.390952999999996 -1.2377639999999999tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-23198881034229635592011-10-19T20:44:00.002+02:002012-02-15T17:49:58.386+01:00El Corredor Mediterrani ja és una infraestructura prioritària europea<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'<a href="http://eithel-elannon.blogspot.com/2011/07/per-que-thauria-dimportar-leix.html">haver tractat en profunditat el tema</a>, des de Hinterlands volem expressar la nostra alegria (continguda, això sí) per la decisió de la Comissió Europea d'incloure tant el Corredor Mediterrani com el Corredor Atlàntic a la xarxa d'infraestructures prioritàries a nivell europeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Han estat unes setmanes -o més aviat uns mesos- plens de maniobres polítiques de tota mena. Especialment digna de menció ha estat l'<a href="http://www.ara.cat/economia/jose_blanco-corredor_mediterrani-corredor_central_0_567543378.html">alegre proposta del senyor Ministro de Fomento</a> de demanar <i>café para todos</i> a nivell europeu (que sería alguna cosa així com l'evolució a <i>café para todos... ¡que invitan ellos!</i>) i sol·licitar la inclusió ni més ni menys que de <b>cinc </b>corredors ferroviaris espanyols en una xarxa d'infraestructures que, per a tota Europa, es pretenia que no estés formada per més de 10 obres d'extremada prioritat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, però, la decisió de la Comissió de Transports ha arribat: la connexió de la Península Ibèrica amb França es farà a través dels dos extrems dels Pirineus en lloc de tirant pel mig, com pretenia el Govern Espanyol. El Corredor Central es manté, però només en el seu tram Algeciras-Madrid-Zaragoza, des d'on enllaçaria amb els altres dos corredors, respectivament, a l'altura de Bilbao i Tarragona. Sobre el tema del túnel travessant els Pirineus, el comissari europeu, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Siim_Kallas">Siim Kallas</a>, ha declarat que "<a href="http://www.expansion.com/2011/10/19/catalunya/1319043130.html">no és una idea gaire realista</a>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/10/el-corredor-medirerrani-ja-es-una.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-77655374509891744522011-10-18T18:09:00.001+02:002012-01-23T19:16:59.742+01:0010 maneres de mentir fent servir les Matemàtiques: 1. Els tants per cent<div style="text-align: justify;"><br>
Els <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Percent">tants per cent</a> són potser una de les eines més antiintuïtives de la matemàtica quotidiana. I aquest és el seu problema: d'eines matemàtiques que són antiintuïtives en podríem trobar un bon grapat, però definitivament cap d'elles tan corrent com els tants per cent. Tothom fa servir tants per cent: el banc, els polítics, els periodistes, els anuncis del supermercat... Tot són tants per cent. Amb aquesta profusió de percentatges al nostre voltant sembla que els hauríem de tenir per la mà, no? Doncs no. Hi ha molt poca gent que tingui clar com funcionen exactament els tants per cent. I fins i tot aquesta gent s'equivoca de tant en tant. Per què? Perquè són antiintuïtius. </div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Posem, per exemple, que llegiu en un diari (no seria gaire difícil trobar algun cas semblant) quelcom de l'estil de "Els preus de l'habitatge han pujat un 5% cada any durant els últims 10 anys. Per tant, ara són un 50% més cars que ara fa 10 anys". Què en penseu? Veritat o mentida?</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/10/10-maneres-de-mentir-fent-servir-les.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Nantes, França47.218371 -1.55362147.132093 -1.7115494999999998 47.304649 -1.3956925tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-51203248634786516372011-07-23T02:53:00.001+02:002012-01-23T19:18:39.703+01:00Per què t'hauria d'importar l'Eix Mediterrani<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: right;"><br>
</div><div style="text-align: right;"><i>Si en algún punto ha de haber caminos de hierro ha de ser precisamente alrededor</i></div><div style="text-align: right;"><i> del puerto, que debiera hallarse en contacto inmediato con las estaciones</i></div><div style="text-align: right;"><i> o los puertos de las vías terrestres, y las dependencias de unas y otras con la </i></div><div style="text-align: right;"><i>contigüidad conveniente a la mayor</i><i> comodidad y economía de los transportes.</i></div><div style="text-align: right;"></div><br>
<div style="text-align: right;">Ildefons Cerdà<i>,</i><i></i> <i>Teoría de la construcción de las ciudades aplicada</i></div><div style="text-align: right;"><i> al proyecto de reforma y ensanche de Barcelona</i> (1859)<i> </i></div><br>
<br>
<br>
Potser n'has sentit alguna cosa als mitjans de comunicació, o potser no. En qualsevol cas, des del moment en què pots llegir aquestes línies, l'Eix Mediterrani és important per a tu. I, si no pots, també ho és.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Per començar, caldria aclarir <a href="http://www.ferrmed.com/es/">què és l'Eix Mediterrani</a>: rep aquest nom la futura línia ferroviària, tant de passatgers com de mercaderies, que ha de connectar, amb via d'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Standard_gauge">ample internacional</a>, els principals ports de la costa mediterrània espanyola amb la frontera francesa (o, més exactament, amb el gran nus ferroviari de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lyon">Lyon</a>).<br>
<br>
Potser et preguntaràs "Què té això d'important?". Doncs molt.<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/07/per-que-thauria-dimportar-leix.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com2Berlín, Alemanya52.524268 13.4062952.2151175 12.774576 52.8334185 14.038004tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-40826918458400264902011-05-31T18:37:00.001+02:002012-01-23T19:18:57.969+01:00Com fan les roses<div style="text-align: right;"><i>On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,</i></div><div style="text-align: right;"><i>elles passent en un instant, comme fanent les roses.</i></div><div style="text-align: right;"><br>
</div><div style="text-align: right;">Carla Bruni,<i> Quelqu'un m'a dit.</i></div><br>
<div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">En un racó de la trama urbana de Barcelona, aparentment oblidat, encaixonat entre la Ronda de Dalt i l'Autopista B-23, resistint encara i sempre a l'invasor, s'estén el <a href="http://www.bcn.es/aparcat/ca/aparcat_cervantes.htm">Roserar de Cervantes</a>, un jardí públic especialitzat en una sola cosa: roses.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;"></div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/05/com-fan-les-roses.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com1Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-91842406964074117302011-04-02T15:54:00.001+02:002012-01-23T19:19:16.655+01:00Las Arenas, de pou de tortura a catedral del consum<div style="text-align: justify;">Explica la llegenda que, en la seva visita a Espanya, el cantautor francès <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Francis_Cabrel">Francis Cabrel</a> va anar a veure una cursa de braus. En acabat, commogut i horroritzat per la crueltat del què havia contemplat, va dirigir-se a la seva habitació d'hotel, on es va tancar i va escriure, tot d'una tirada, la seva cançó <a href="http://www.youtube.com/watch?v=k3KlUrrz3IA"><i>La corrida</i></a> (si esteu a punt de fer l'acudit fàcil, penseu que se'ns ha ocorregut a tots). Amb una habilitat poètica envejable, Cabrel relata l'espectacle des del punt de vista del toro: la seva por, la seva desorientació, la seva lluita per la supervivència, la seva frustració, la seva ràbia, el seu sofriment i la seva mort. Val la pena sentir-la (podeu trobar-ne una versió prou ben subtitolada al castellà <a href="http://www.youtube.com/watch?v=smi62iiQf1Y">aquí</a>).</div><br>
<div style="text-align: justify;">Setze anys després que Cabrel publiqués aquesta cançó, Catalunya aprovava la Iniciativa Legislativa Popular que <a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Cataluna/prohibe/toros/elpepuesp/20100728elpepunac_1/Tes">prohibeix les curses de braus en tot el seu territori</a>, que, com tot el què es fa a Catalunya, no va ser una mesura carent de polèmica (polèmica que, per cert, no va existir quan <a href="http://www.lavozdelanzarote.com/article37383.html">la prohibició la va fer Canàries</a>). Ara, a falta de vuit mesos per a què la iniciativa entri en vigor i els toros quedin completament desterrats de la ciutat, Barcelona inaugura, en plena Plaça d'Espanya, el flamant centre comercial <a href="http://www.arenasdebarcelona.com/">Arenas</a>. I, enfrontant-se a les ingents hordes de visitants, compradors i curiosos que n'ocupen cada racó, a més dels tècnics que acaben encara de polir detalls que no van tenir temps de posar a punt abans de l'obertura al públic, el nostre reporter especial (jo mateix) s'hi ha arribat per fer-nos-en un tastet d'aquells que sempre són agradables de llegir: amb molta foto i poca lletra.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;"></div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/04/las-arenas-de-pou-de-tortura-catedral.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-48230756372041175662011-03-25T15:54:00.004+01:002012-01-23T19:22:23.109+01:00Tu també podries ser un cíborg!<div style="text-align: justify;">No, no és un eslògan de ciència-ficció. Estic parlant del món real i de l'actualitat. I, en ple 2011, és possible que tu, apreciat lector, siguis un cíborg. O els teus germans. O els teus pares. O, més probablement, els teus avis.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">No m'he tornat boig (com a mínim, no més de l'habitual), ni m'he fet de cap secta futurista estranya que es dediqui a sortir al carrer vaticinant la fi del món i brandant pancartes on es pugui llegir <i>Estan entre nosaltres!!</i> Però sí: estan entre nosaltres. </div><br>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/03/tu-tambe-podries-ser-un-ciborg.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com1Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-55093116098923186462011-03-22T13:27:00.006+01:002012-01-23T19:22:10.607+01:00Europa i Japó: energia nuclear, corrupció, electoralisme, sensacionalisme i humanitat<div style="text-align: justify;">És molt el què s'ha dit, i s'està dient encara, sobre el terratrèmol, el tsunami i la posterior crisi nuclear del Japó; molt i, si se'm permet, molt sesgat. Personalment, no he llegit en cap titular que tres de les quatre centrals amb problemes <a href="http://www.lapizarradeyuri.com/2011/03/18/secuencia-de-acontecimientos-en-las-centrales-nucleares-japonesas/">es van poder aturar en fred sense majors conseqüències</a> durant els primers dies de l'incident. És normal que tothom estigui pendent de la què encara porta cua, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Fukushima_Daiichi">Fukushima Daiichi</a>, però em vaig haver d'imaginar que les centrals de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/T%C5%8Dkai_Nuclear_Power_Plant">Tokai</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Onagawa_Nuclear_Power_Plant">Onagawa</a> i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Fukushima_II_Nuclear_Power_Plant">Fukushima Daini</a> havien deixat de donar problemes senzillament perquè no se les mencionava enlloc, no perquè ningú me n'informés.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Moltes les veus s'han alçat aquests dies sobre el tema, expressant les seves reaccions, que es resumeixen perfectament en aquesta vinyeta apareguda a <a href="http://www.directe.cat/">www.directe.cat</a>:</div><br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.directe.cat/cornut/0521"><img border="0" src="http://www.directe.cat/img/540/350/18892"></a></div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/03/europa-i-japo-energia-nuclear-corrupcio.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com1Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-44448266767120998182011-03-10T01:12:00.005+01:002012-01-23T19:21:53.686+01:0042... o el Principi de la Navalla d'Occam<div style="text-align: right;"><i>Em sento en l'obligació moral de dedicar aquesta entrada a Dani Lara,</i><br>
<i>grandíssim friki que ens va enganyar a tots</i><br>
<i> per a què veiessim aquesta degeneració mental de pel·lícula.</i></div><div style="text-align: right;"><br>
</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Deia <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Garc%C3%ADa_Marquez">Gabriel García Márquez</a> (Premi Nobel de Literatura) que poques coses li feien més gràcia que llegir les enrevessades interpretacions que feien els crítics literaris de les seves metàfores, que en molts casos al·ludien a persones properes i a coses que només podien entendre elles. Tot i així, els crítics, incansables, no deixaven de trobar-hi relacions i explicacions, que per la seva complexitat i per la convicció amb què les expressaven no podien fer altra cosa que sorprendre i divertir al propi escriptor, qui mai amb anterioritat s'havia plantejat que poguessin extreure's tantes coses de les seves paraules.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Imagino que la hilaritat de García Márquez devia ser semblant a la d'aquell pintor abstracte de llegenda urbana que presenta el seu quadre a un respectadíssim crític d'art, qui en lloa la visió, la tècnica i el sentiment que transmet l'artista, per després descobrir que l'obra ha estat realment pintada per un elefant (o un ximpanzé, en altres versions de la llegenda).</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">I és que l'ésser humà té una tendència natural (potser una mica preocupant) a buscar explicacions complexes a problemes força simples. Vegem el següent exemple, l'exemple del 42:<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/03/42-o-el-principi-de-la-navalla-doccam.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com2Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-77678445252910166392011-03-04T04:56:00.182+01:002012-01-23T19:21:34.868+01:00Compte amb el troll<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/7/73/Trollface.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="182" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/7/73/Trollface.png" width="200"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Maximum trolling!</i></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br>
</td></tr>
</tbody></table><br>
Avui, en el nostre suplement de fauna, parlarem del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Troll">troll</a>. Els trolls, éssers monstruosos de la mitologia escandinava popularitzats sobretot per obres de fantasia de la talla d'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lord_of_the_rings">El Senyor dels Anells</a> o <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/David_el_Gnomo">David el Gnom</a>, no només són presents en boscos o coves de foscs reialmes encantats, sino que també formen part del paisatge quotidià d'internet, en particular de l'anomenat <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Web_2.0">Web 2.0</a>.<br>
<br>
En la mitologia i en la literatura, els trolls es representen sota multitud de formes. Sempre es tracta, això sí, de criatures de gran tamany, malignes, lletges, primitives i agressives. Alimentant-se normalment de carn humana, els trolls suposen tot un perill per als viatgers incauts.<br>
<br>
</div><div style="text-align: justify;">Els trolls d'internet, tot i no alimentar-se de carn humana (en teoria...), també suposen tot un perill per als navegants incauts. Un bon <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Troll_%28Internet%29">troll</a> creix nodrint-se del conflicte i de la discòrdia, de la provocació, l'insult, el dolor i la humiliació. Els trolls poden trobar-se en gairebé qualsevol fòrum, xat, blog, diari o lloc on es permetin els comentaris i les opinions. Se'ls reconeix per la seva busca aferrissada i incansable de la confrontació, així com la seva completa immunitat als arguments lògics. </div><br>
<div style="text-align: justify;">Per tal d'ajudar-nos a entendre una mica més aquesta curiosa espècie de la Xarxa, comptem amb la inestimable col·laboració d'un d'ells: el Troll de Internet, entranyable personatge creat pels grandíssims companys d'<a href="http://www.eljueves.es/">El Jueves, la revista que sale los miércoles</a>, que ens permetrà fer un cop d'ull al dia a dia dins de la seva caverna troll:</div><br>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/03/compte-amb-el-troll.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-18320732481483163402011-02-21T13:23:00.011+01:002012-01-23T19:21:19.480+01:00Cacera de mites I: Les arenes movedisses<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.canmag.com/images/front/lucas/indy418.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.canmag.com/images/front/lucas/indy418.jpg"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La clàssica escena de les arenes movedisses, a Indiana Jones and the Kingdom of the Cristal Skull (2008).</i></td></tr>
</tbody></table><br>
<div style="text-align: justify;">Tots en tenim la imatge; Hollywood ens l'ha oferta tantes vegades que ja forma part de l'imaginari col·lectiu: l'heroi (o el dolent) va caminant/corrent per la selva, sense mirar on posa el peus i... xof! De cop queda immòbil, amb cara de no entendre què passa. Mira cap avall, i es troba amb les cames ficades fins la cintura en el que sembla una piscina de sorra de platja, en la que comença a enfonsar-se sense remei. El que succeeixi a continuació dependrà de quin sigui el seu rol en la història: si és l'heroi, els seus companys trobaran una corda, una branca o quelcom a què es podrà agafar per sortir d'aquell parany mortal; si, per contra, és un dels dolents, el seu final està decidit, i s'enfonsarà molt dramàticament en les arenes movedisses en qüestió.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Quanta realitat hi ha en aquestes escenes? Poca.</div><br>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/02/cacera-de-mites-i-les-arenes-movedisses.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-45038888926561718962011-02-15T00:00:00.003+01:002011-03-25T16:26:39.211+01:00El Binomi de Newton i el Trinomi de Bernoulli<div style="text-align: justify;">En ciència, hi ha noms que, vagis per on vagis, t'acabes trobant sempre. Ja estudiïs el moviment dels planetes, l'estructura d'un edifici, una distribució estadística o la llera d'un riu, allà hi són, sempre al peu del canó. Els meus dos preferits són Newton i Bernoulli.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Newton és, per descomptat, el què s'emporta la palma. Per començar, perquè Newton era una sola persona, mentre que els Bernoulli eren <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bernoulli_family">tota una família</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton">Sir Isaac Newton</a> (i he de confessar que em sento una mica decebut perquè el bon home es deia senzillament així: Isaac Newton, i para de comptar, mentre que jo m'esperava alguna cosa de l'estil d'Isaac Abraham George <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/John_Ronald_Reuel_Tolkien">John Ronald Reuel</a> Newton... o Albus Percival Wulfric Brian <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Albus_Dumbledore">Dumbledore</a>, en el seu defecte) és l'exemple perfecte dels antics filòsofs naturals: un home (un cavaller) que es preocupava per tots i cada un dels aspectes de la ciència i el coneixement.</div><br>
<a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/02/el-binomi-de-newton-i-el-trinomi-de.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-84769609646358133022011-01-19T23:16:00.002+01:002011-10-03T19:51:53.906+02:00Erasmus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-XBgVZJSaVLg-mauxqwGHAwcSalXJC9KdluQl6MfFM8DHPJIFO0Vj_kkKQuZI_-TbryGvbJ-ipm4sfmgCi9A800uxHw_QyQjzeXGldSXK7VRwD7CfncKYyO63QmsaLchT0ntyS7bQG4/s1600/Erasmus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-XBgVZJSaVLg-mauxqwGHAwcSalXJC9KdluQl6MfFM8DHPJIFO0Vj_kkKQuZI_-TbryGvbJ-ipm4sfmgCi9A800uxHw_QyQjzeXGldSXK7VRwD7CfncKYyO63QmsaLchT0ntyS7bQG4/s640/Erasmus.jpg" width="640" /></a></div><br />
De vegades em pregunto per què me'n vull anar...Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-19899859726726003102011-01-07T06:37:00.006+01:002012-01-23T19:20:18.483+01:00La fatiga i els riscs d'estudiar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;">Són altes hores de la matinada d'un dia de gener. I què fa en un moment com aquest un estudiant d'Enginyeria? Torna de festa? No: arriba al punt culminant de la desesperació després de passar-se tota una nit barallant-se amb <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Partial_differential_equation">equacions diferencials en derivades parcials</a> i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Laplace_transform">transformades de Laplace</a>. I, és en una cojuntura com aquesta (amb el cap com un bombo, ple de números, de lletres i de simbolets que en aquest punt ja amb prou feines sóc capaç de distingir dels jeroglífics egipcis), que m'he recordat d'una curiosa i coneguda imatge, un retall de diari, per a ser més concrets, que ja fa anys que corre per la xarxa: </div><div style="text-align: center;"><br>
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyPCZLTFuUPQWmra3kpUmJlFIvY6crkjUFk900ZD_FYUcVvpxLEEegbUNtDHwvZCepi4hPrwL5zoQ7JqpaHkWXiSCAoAouPWA22JK5cVwdBh7fn1sME_65R4XYW-UiEU3cUKnD8BgknT0/s1600/353972-un-joven-muere-por-estudiar-demasiado.jpg"><br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2011/01/la-fatiga-i-els-riscs-destudiar.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com4Cambrils, Espanya41.067056 1.056419240.30861 -0.20700830000000003 41.825502 2.3198467tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-69711791973132425602010-12-21T17:37:00.002+01:002012-01-23T19:20:45.281+01:00Bon Nadal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1Ysr0TkNpX-ioYSYqcW8ns43ZdWFg0R3enkpfFtM00sBt3qSEoHUcR58y57-vZ2R2sXY5gKV1IQMOuQ2-ckFNBJn5l5poulR6lU2_W_wySo1SB38pxNfMhOrWqukD967-rNKmvHtFt4/s1600/Bones+festes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1Ysr0TkNpX-ioYSYqcW8ns43ZdWFg0R3enkpfFtM00sBt3qSEoHUcR58y57-vZ2R2sXY5gKV1IQMOuQ2-ckFNBJn5l5poulR6lU2_W_wySo1SB38pxNfMhOrWqukD967-rNKmvHtFt4/s640/Bones+festes.jpg" width="640" /></a></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-29945233293069430882010-12-07T11:12:00.002+01:002011-01-08T06:55:17.345+01:00Lust for life<div style="text-align: justify;">Titulo l'entrada amb <a href="http://www.youtube.com/watch?v=jQvUBf5l7Vw">aquesta cançó</a> d'Iggy Pop, potser la més emblemàtica de la banda sonora de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Trainspotting_%28film%29">Trainspotting</a>. I ho faig treient-lo completament de context i passant-me el rerefons de la cançó per on no sona. I per què? Perquè és el meu Blog i hi faig el què em don la gana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Lust for life</i> és un títol d'aquells que et desanimen de fer-te traductor. Com traduiries <i>lust</i>? Tècnicament vol dir <i>luxúria</i>, però potser en aquest context s'aproxima més al <i>Lust</i> alemany: <i>desig</i>. <i>Luxúria de viure</i>? <i>Desig de viure</i>? <i>Gust per viure</i>? Cap d'ells no acaba de sonar tan desenfrenat ni tan hedonista com <i>Lust for life</i>. Sí, <i>Lust for life</i> evoca un plaer intens i salvatge, apassionat. <i>Passió per viure</i>, potser? Segurament sí, però en la meva opinió, la paraula <i>passió</i>, tant en <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=passi%F3&operEntrada=0">català</a> com en <a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=pasi%C3%B3n">castellà</a>, està força devaluada per culpa del mal ús.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I és què, com a mínim per a mí, <i>passió</i> evoca un sentiment d'aquells que et sacseja des del cap fins als peus, que entra en la teva ànima com un huracà o un terratrèmol, esbotzant les portes i enderrocant les parets, sense deixar res immutat. La passió és una de les forces més violentes de l'esperit, tal i com els desastres naturals sobre la superfície de la Terra: la passió no és només l'huracà i el terratrèmol, sino també la tempesta, el tsunami i l'incendi descontrolat. La passió ho és tot, i aquesta és precisament la definició de passió: quan la passió entra en acció, la resta empal·lideix i s'esfuma.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Passió</i> és aquell sentiment absolut i corprenedor dels clàssics del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Romanticism">Romanticisme</a> (parlant de paraules devaluades...), que et somou i et batzega, que et crema i t'inunda, que et fa riure descontroladament i no et deixa respirar. Això és la passió, i no un recurs barat de novel·la rosa. De la mateixa manera que el Romanticisme és <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Goethe">Goethe</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven">Beethoven</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix">Delacroix</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Victor_Hugo">Hugo</a> o <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley">Shelley</a>, i no espelmes, <i>champagne</i> i roses.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Algun altre dia parlaré de la devaluació de les paraules, que no deixa de ser un fenòmen trist però interessant. De moment, em sembla que ja ho puc deixar aquí. Total, per a què no s'ho llegeixi ningú... ;)</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-4394839624496076792010-12-06T20:11:00.003+01:002011-01-08T06:56:10.680+01:00Ressuscitant els morts<div style="text-align: justify;">I aquí estem. Gairebé dos anys i mig després de l'última entrada, en un blog que des de sempre només he visitat jo... I ara, per algun motiu, m'agafa per reprendre'l. Per què? Ni jo mateix ho sé, per què. No sé a quin objectiu obeeix, ni quina orientació vull donar-li. Suposo que, de moment, em conformo amb tenir algun lloc on escriure. I on escriure en català.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No es pot dir que tingui gaires ocasions d'escriure en català: una part important dels meus coneguts són castellanoparlants, i, com en tots els aspectes d'aquesta la nostra llengua, un s'acaba adaptant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però no es pot satisfer a tothom. Sempre coneixeré algú que, per exemple, no parli castellà. I llavors què? Hauré d'escriure en anglès? Però també conec gent que no parla anglès... És un problema de difícil solució. I, com que no l'hi veig, escriuré en català, que és el que vull fer i el què em dóna la gana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara bé, escriure sobre què? Bona pregunta, amic meu, bona pregunta. El cert és que no en tinc ni idea. Potser faci de tant en tant alguna coseta de ficció, però em decanto més aviat per l'assaig. Assaig sobre què? Bé, no hi ha gaires coses en les que sigui un expert, per no dir cap, però quelcom trobarem, no? De moment aquí va aquest fons preciós de vigues reblonades, potser per encarar subtilment el tema de cara a l'Enginyeria Civil. Però qui sap? Comences parlant de ponts i pots acabar parlant de patates.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No sé què li depararà el futur, a aquest Blog, però el cert és que em fa llàstima que estigui així de parat i abandonat. Potser ho continuarà estant, però no es podrà dir que no ho hagi intentat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Blog, aixeca't i camina. Avui és el primer dia de la resta de la teva vida.</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-85878137459555464612008-07-29T17:06:00.002+02:002011-03-25T16:24:06.346+01:00Somreies<div style="text-align: justify;">Avui fa deu anys que et vaig veure per primera vegada.<br>
<br>
Bé, potser la paraula “veure” no és del tot exacta, ja que, estrictament parlant, no t'he vist mai a la vida. Seria més adequat dir que avui fa deu anys que vaig somiar amb tu per primera vegada.<br>
<br>
Va ser tan senzill com fugaç: tan sols una imatge, un instant, el teu rostre contemplant-me des de la foscor, clavant aquells ulls irreals –Ai! No havia vist mai res tan verd...!– en mi i somrient; somrient d’aquella manera tan torbadora. Somreies. I no només amb els llavis, sino amb tota la cara. Somreien els teus llavis i les teves galtes i els teus ulls. Tota tu semblaves somriure.<br>
<br>
Vaig despertar amb l’eco de la teva fesomia clavat a l’ànima, on es quedaria per sempre, com una cicatriu intangible, però que podia sentir amb tota claredat. Una cicatriu que mai no desapareixeria. Em sentia com un nàufrag enmig d’un temporal de sentiments, una mescla caòtica que tan aviat em gronxava com em sacsejava i que era encara més confusa pel fet que semblava incapaç de posar-los nom. Va ser en aquell mateix moment que vaig saber, amb absoluta certesa, que la meva vida acabava de canviar.<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2008/07/somreies.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-55698427693432744312008-07-29T16:59:00.003+02:002011-03-25T16:28:47.886+01:00La meva mare<div style="text-align: justify;">El meu pare va morir quan jo tenia tres anys, així que no en conservo records, d’ell. Tan sols la sensació d’uns braços forts que m’agafaven i l’eco d’una veu poderosa que, estranyament, sonava dolça.<br>
<br>
Des d’on la meva memòria arriba, sempre he viscut amb la meva mare, a l’antiquíssima mansió familiar. Es tractava d’un edifici enorme, feixuc i solitari, situat enmig del no-res, rodejat per interminables camps i boscos de la seva propietat i sense cap altra construcció humana visible des dels seus finestrals.<br>
<br>
No era allò que la majoria de la gent consideraria una llar acollidora, amb el seu mobiliari vell i corcat la noblesa i sumptuositat originals del qual ja no es veien per enlloc, amb les seves portes i finestres grinyolants, els seus interiors llóbrecs, massa freds a l’hivern i massa càlids a l’estiu, i amb les desenes de quadres d’avantpassats d’aspecte sinistre que recobrien les parets. Però jo no havia conegut mai res de diferent i, malgrat tot, la considerava casa meva.<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2008/07/la-meva-mare.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6686204644648807814.post-89385475240974100792008-07-25T21:24:00.003+02:002011-03-25T16:29:39.430+01:00El déu caigut<div style="text-align: justify;">La sala de la taverna, on la llum provinent de la llar de foc i de les nombroses espelmes repartides al voltant de l’estança dansava finament amb les ombres de la nit, era ben plena. Pertot hi havia grups de vilatans jugant a daus, viatgers que compartien vivències i veterans de guerra explicant gestes que, a mida que el nivell de cervesa de les seves gerres baixava, esdevenien més i més fantàstiques.<br>
<br>
Enmig del xivarri que produïa tota aquella gentada, ningú no parava atenció a l’home d’aspecte descuidat que seia a la barra, veient les anades i vingudes del taverner i les dues cambreres amb l’única companyia d’un got de vi.<br>
<br>
La porta es va obrir. Ningú no hi va parar atenció, excepte el taverner, qui semblava ser capaç de sentir el soroll del pany fins i tot quan aquest quedava ensordit per les desenes de conversacions que es mantenien al seu voltant. Un lleu somriure es va dibuixar a la seva cara i l’home solitari es va girar per veure qui havia entrat.<br>
<br>
Era un home prim, amb uns fins cabells marronosos i uns ulls que espurnejaven de vida. Anava abillat amb una capa de viatge, però, sota d’ella, despuntaven uns vestits de colors llampants. No hi havia dubte: es tractava d’un joglar.<br>
<br>
</div><a href="http://mqlahoz.blogspot.com/2008/07/el-du-caigut.html#more">Vull saber-ne més! »</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00847113315518040749noreply@blogger.com0