dilluns, 6 de desembre del 2010

Ressuscitant els morts

I aquí estem. Gairebé dos anys i mig després de l'última entrada, en un blog que des de sempre només he visitat jo... I ara, per algun motiu, m'agafa per reprendre'l. Per què? Ni jo mateix ho sé, per què. No sé a quin objectiu obeeix, ni quina orientació vull donar-li. Suposo que, de moment, em conformo amb tenir algun lloc on escriure. I on escriure en català.

No es pot dir que tingui gaires ocasions d'escriure en català: una part important dels meus coneguts són castellanoparlants, i, com en tots els aspectes d'aquesta la nostra llengua, un s'acaba adaptant.

Però no es pot satisfer a tothom. Sempre coneixeré algú que, per exemple, no parli castellà. I llavors què? Hauré d'escriure en anglès? Però també conec gent que no parla anglès... És un problema de difícil solució. I, com que no l'hi veig, escriuré en català, que és el que vull fer i el què em dóna la gana.

Ara bé, escriure sobre què? Bona pregunta, amic meu, bona pregunta. El cert és que no en tinc ni idea. Potser faci de tant en tant alguna coseta de ficció, però em decanto més aviat per l'assaig. Assaig sobre què? Bé, no hi ha gaires coses en les que sigui un expert, per no dir cap, però quelcom trobarem, no? De moment aquí va aquest fons preciós de vigues reblonades, potser per encarar subtilment el tema de cara a l'Enginyeria Civil. Però qui sap? Comences parlant de ponts i pots acabar parlant de patates.

No sé què li depararà el futur, a aquest Blog, però el cert és que em fa llàstima que estigui així de parat i abandonat. Potser ho continuarà estant, però no es podrà dir que no ho hagi intentat.

Blog, aixeca't i camina. Avui és el primer dia de la resta de la teva vida.