dimarts, 7 de desembre de 2010

Lust for life

Titulo l'entrada amb aquesta cançó d'Iggy Pop, potser la més emblemàtica de la banda sonora de Trainspotting. I ho faig treient-lo completament de context i passant-me el rerefons de la cançó per on no sona. I per què? Perquè és el meu Blog i hi faig el què em don la gana.

Lust for life és un títol d'aquells que et desanimen de fer-te traductor. Com traduiries lust? Tècnicament vol dir luxúria, però potser en aquest context s'aproxima més al Lust alemany: desig. Luxúria de viure? Desig de viure? Gust per viure? Cap d'ells no acaba de sonar tan desenfrenat ni tan hedonista com Lust for life. Sí, Lust for life evoca un plaer intens i salvatge, apassionat. Passió per viure, potser? Segurament sí, però en la meva opinió, la paraula passió, tant en català com en castellà, està força devaluada per culpa del mal ús.

I és què, com a mínim per a mí, passió evoca un sentiment d'aquells que et sacseja des del cap fins als peus, que entra en la teva ànima com un huracà o un terratrèmol, esbotzant les portes i enderrocant les parets, sense deixar res immutat. La passió és una de les forces més violentes de l'esperit, tal i com els desastres naturals sobre la superfície de la Terra: la passió no és només l'huracà i el terratrèmol, sino també la tempesta, el tsunami i l'incendi descontrolat. La passió ho és tot, i aquesta és precisament la definició de passió: quan la passió entra en acció, la resta empal·lideix i s'esfuma.

Passió és aquell sentiment absolut i corprenedor dels clàssics del Romanticisme (parlant de paraules devaluades...), que et somou i et batzega, que et crema i t'inunda, que et fa riure descontroladament i no et deixa respirar. Això és la passió, i no un recurs barat de novel·la rosa. De la mateixa manera que el Romanticisme és Goethe, Beethoven, Delacroix, Hugo o Shelley, i no espelmes, champagne i roses.

Algun altre dia parlaré de la devaluació de les paraules, que no deixa de ser un fenòmen trist però interessant. De moment, em sembla que ja ho puc deixar aquí. Total, per a què no s'ho llegeixi ningú... ;)

1 comentari:

Merin ha dit...

Te equivocas si crees que nadie lo lee..Que no se deje un comentario cómo demostración de su lectura, no significa que ésta no haya tenido lugar. Yo he leido más de lo que imaginas, aunque no lo haya comentado..;)