dimecres, 19 d’octubre de 2011

El Corredor Mediterrani ja és una infraestructura prioritària europea


Després d'haver tractat en profunditat el tema, des de Hinterlands volem expressar la nostra alegria (continguda, això sí) per la decisió de la Comissió Europea d'incloure tant el Corredor Mediterrani com el Corredor Atlàntic a la xarxa d'infraestructures prioritàries a nivell europeu.

Han estat unes setmanes -o més aviat uns mesos- plens de maniobres polítiques de tota mena. Especialment digna de menció ha estat l'alegre proposta del senyor Ministro de Fomento de demanar café para todos a nivell europeu (que sería alguna cosa així com l'evolució a café para todos... ¡que invitan ellos!) i sol·licitar la inclusió ni més ni menys que de cinc corredors ferroviaris espanyols en una xarxa d'infraestructures que, per a tota Europa, es pretenia que no estés formada per més de 10 obres d'extremada prioritat.

Finalment, però, la decisió de la Comissió de Transports ha arribat: la connexió de la Península Ibèrica amb França es farà a través dels dos extrems dels Pirineus en lloc de tirant pel mig, com pretenia el Govern Espanyol. El Corredor Central es manté, però només en el seu tram Algeciras-Madrid-Zaragoza, des d'on enllaçaria amb els altres dos corredors, respectivament, a l'altura de Bilbao i Tarragona. Sobre el tema del túnel travessant els Pirineus, el comissari europeu, Siim Kallas, ha declarat que "no és una idea gaire realista".

Traçat del Corredor Mediterrani aprovat per la Comissió Europea. A l'altura de Tarragona hi haurà la desviació del Corredor Central, que pasarà per Zaragoza, Madrid i Algeciras. La imatge ha estat extreta de www.bondiatorrent.com.

Si se'm permet fer una valoració personal, la decisió de la Comissió Europea em sembla l'opció més lògica i adequada, tant per a Catalunya, com per a Espanya, com per a Portugal (que estarà connectat amb la resta d'Europa per mitjà del Corredor Atlàntic), com per al conjunt d'Europa. Com ja vam comentar, i com recull també aquest article d'Expansión, el Corredor Mediterrani és una infraestructura més que necessària per aprofitar la situació estratègica dels ports de la costa mediterrània de Catalunya i Espanya (un estalvi de 4-5 dies en el trajecte és una atracció molt llaminera per a un vaixell de mercaderies, per als què els temps de travessa, càrrega i descàrrega són un factor clau en la rentabilitat). La connexió amb Madrid, que pot ser interpretada com una victòria parcial del clàssic model centralista espanyol, en el què tot ha de passar pel Kilómetro 0, és, per contra, una espasa de doble fil, ja que, com a mínim en teoria, permetria la connectivitat d'ambdós corredors (diguem Bilbao-Barcelona) a través de Zaragoza, sense passar per la capital.

En conclusió, els eixos aprovats no només connecten Portugal amb França, la Península Ibèrica amb Europa i els ports amb la frontera, sino, a més, l'Atlàntic amb el Mediterrani.

I tot això sense que calgi foradar els Pirineus.