dimarts, 15 de febrer de 2011

El Binomi de Newton i el Trinomi de Bernoulli

En ciència, hi ha noms que, vagis per on vagis, t'acabes trobant sempre. Ja estudiïs el moviment dels planetes, l'estructura d'un edifici, una distribució estadística o la llera d'un riu, allà hi són, sempre al peu del canó. Els meus dos preferits són Newton i Bernoulli.

Newton és, per descomptat, el què s'emporta la palma. Per començar, perquè Newton era una sola persona, mentre que els Bernoulli eren tota una família.

Sir Isaac Newton (i he de confessar que em sento una mica decebut perquè el bon home es deia senzillament així: Isaac Newton, i para de comptar, mentre que jo m'esperava alguna cosa de l'estil d'Isaac Abraham George John Ronald Reuel Newton... o Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore, en el seu defecte) és l'exemple perfecte dels antics filòsofs naturals: un home (un cavaller) que es preocupava per tots i cada un dels aspectes de la ciència i el coneixement.

El resultat és impressionant: facis el que facis en el món de la ciència, segur que Newton ho ha fet abans, i a més ha descobert alguna cosa i li ha posat el seu nom. Així tenim les Lleis del Moviment de Newton, el Principi de la Gravitació Universal de Newton, el Mètode de Newton per a trobar zeros de funcions, el pèndol de Newton (més conegut com a amenitzador de despatxos de tot el món que no pas per la seva contribució a la ciència), l'escala de temperatura de Newton, la dispersió de l'espectre de la llum i la Teoria del Color de Newton (de la qual n'és un exemple perfecte el disc de Newton), el telescopi de reflexió de Newton, els fluids newtonians (o de Newton), les sèries de Newton, les Identitats de Newton, les desigualtats de Newton, el polinomi d'interpolació de Newton, el fractal de Newton o el Binomi de Newton que dóna títol a aquesta entrada.

No content amb això, el bon home comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit (o la culpa, pensaran alguns alumnes de Matemàtiques avançades) del càlcul infinitesimal. Si va desenvolupar-los l'un o l'altre és una de les grans controvèrsies de la història de la ciència i els drets d'autor. El que se sap segur és que tots dos hi van arribar per separat, utilitzant notacions independents. De manera que tenim, com no, la notació de Newton per al càlcul diferencial.

L'omnipresència newtoniana es veu augmentada més enllà dels límits humans gràcies als múltiples descobriments als què es posà el nom de Newton tot i no ser directament seus, ja fos com a homenatge o bé perquè es basaven en part de la seva feina, com és el cas de la unitat de força del Sistema Internacional, les quadratures de Newton-Cotes i una llarga llista més.

Però és que al senyor, després de les seves contribucions al món de la Física, la Mecànica, la Dinàmica, l'Òptica, la Cromàtica, l'Astronomia, les Matemàtiques, la Mecànica de Fluids i els Mètodes Numèrics, encara li quedava temps per a la Teologia. I no només això, sino que, citant textualment la Wikipedia, "during his lifetime actually wrote more on Biblical hermeneutics and occult studies than on science and mathematics".

Davant d'una vida així de prolífica, els Bernoulli poden estar orgullosos del seu merescut segon lloc. Entre tota la família, entraven a la competició amb el Teorema de Bernoulli, els experiments de Bernoulli i la distribució de Bernoulli, el polinomi de Bernoulli, la desigualtat de Bernoulli, les equacions diferencials de Bernoulli, els nombres de Bernoulli, la lemniscata de Bernoulli (una curiosa corba amb nom d'heroïna de tragèdia grega) i l'efecte Bernoulli, descrit matemàticament pel Trinomi de Bernoulli.

No està malament (ja m'agradaria a mi poder aportar alguna cosa a la història de la ciència), però em permeto recordar, a risc de fer-me pesat, que Newton era una sola persona. D'on treia el temps i la genialitat per a fer tota aquesta feina en els 84 anys que va viure és una pregunta que molt em temo que només podria respondre ell. Com tantes altres.