divendres, 7 de gener del 2011

La fatiga i els riscs d'estudiar

Són altes hores de la matinada d'un dia de gener. I què fa en un moment com aquest un estudiant d'Enginyeria? Torna de festa? No: arriba al punt culminant de la desesperació després de passar-se tota una nit barallant-se amb equacions diferencials en derivades parcials i transformades de Laplace. I, és en una cojuntura com aquesta (amb el cap com un bombo, ple de números, de lletres i de simbolets que en aquest punt ja amb prou feines sóc capaç de distingir dels jeroglífics egipcis), que m'he recordat d'una curiosa i coneguda imatge, un retall de diari, per a ser més concrets, que ja fa anys que corre per la xarxa:



Reconec que durant un temps em vaig plantejar si seria una notícia real, o si tindria alguna mena de rigor. Doncs bé, resulta que no només és autèntica, sino que es tracta d'una causa de mort coneguda i documentada. Els japonesos fins i tot tenen una paraula per a referir-s'hi: Karōshi.

No ens enganyem, dubto molt que jo (ni, amb tot el respecte, ningú que tingui prou temps com per a perdre'l llegint aquestes ratlles) corri seriós risc de morir en aquestes circumstàncies, però no deixa de meravellar-me fins a quins extrems pot arribar la voluntat humana. Tan important era aquell examen com per estudiar-lo fins més que sobrepassats els límits de l'esgotament i l'extenuació, com per arribar al punt en què el propi cos falla, no per un xoc traumàtic, ni per malaltia, sino per pura i simple fatiga?

En Resistència de Materials, es coneix com a fatiga o envelliment el procés pel qual quelcom es trenca, no degut a un gran esforç, sino a la simple i senzilla repetició d'accions que cauen dins del rang que pot resistir. A un nivell molt accelerat, és el que tots hem experimentat doblegant repetidament un filferro cap a un cantó i cap a l'altre per acabar-lo partint amb un esforç menor del que caldria per seccionar-lo en una sola vegada.

Tots els materials estan sotmesos a fatiga, també els biològics. I, a molt grans trets, el temps que un material suporta la fatiga depèn de la diferència entre els esforços que suporta i la seva resistència: com més s'hi acosta, més ràpidament cedirà el material per aquesta causa. En aquest sentit, qui més qui menys tothom ha sentit la llegenda de la marató, segons la qual el missatger, després de lluitar tot el dia en la Batalla de Marató, corregué els 42 km que separen aquesta ciutat d'Atenes per proclamar la victòria dels grecs i acte seguit es desplomà a terra, mort.

Si uns i altres m'ho disculpen (i al·legaré en la meva defensa l'hora que és, el meu estat de fatiga -"fatiga" en el sentit de "cansament"- mental i els nivells de cafeïna en sang), em permetré dir que es tracta del primer cas documentat de Karōshi.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Mmmm sóc la primera que comento?? jeje
Només volia dirte que et penso seguir a partir d'ara i que molts ànims!!
I has llegit el missatge que et vaig deixar pel gtalk? és important!
M'en torno amb la flexocompressió... good luck!

carlota

Unknown ha dit...

Síiiii! Moltes gràcies!

Ànims amb aquests examens, que són pocs i covards. Força i honor.

Kreyla ha dit...

te odio ¬¬

voy a seguir este blog porque es tuyo... pero no sabes lo que me cuesta leer en catalán!!! ¬¬

xDDDDD

por cierto un día tenemos que hablar y me cuentas qué es de tu vida. Ah!! y a pesar del idioma, mola tu blog ;)

Dee Sb. ha dit...

No creo que llegue jamás a estudiar más de tres horas, y ya no digo diarias, porque mis tres horas (si llegan) son del día anterior al examen para el que estoy estudiando.

Pero no me parece demasiado sorprendente. Digo, la fatiga mental sigue siendo fatiga y después de estar estudiando durante varias horas seguidas estás cansado también físicamente. Si alguien la palma de fatiga haciendo, qué sé yo, alpinismo, ¿por qué no te va a suceder lo mismo si te tiras estudiando más de la mitad del día varios días seguidos?

Y dicho esto, queda demostrado que es necesario espanzurrarse en el sofá mirando las musarañas durante un rato sin hacer absolutamente nada :D